El papa Sixt I (c. 42 – c.126) va confirmar el costum de cantar durant l’acció l’himne, Sanctus, sanctus.[1]
El papa Telèsfor († c. 135) estableix que la nit del naixement del Senyor, a l’inici del sacrifici, es cantaria l’himne Gloria in exélsis Deo.
[1] El text original del Sanctus prové d’Is 6,3 «Cridaven l’un a l’altre: —Sant, sant, sant és el Senyor de l’univers, tota la terra és plena de la seva glòria»; i de Mt 21,9 «La gent que anava davant d’ell i els qui seguien darrere cridaven: — Hosanna al Fill de David! Beneït el qui ve en nom del Senyor! Hosanna a dalt del cel!». El text d’Isaïes va entrar en la litúrgia molt aviat; el Liber Pontificalis de 530 afirma que Xystus I (Sixt I) va proclamar que el text específic havia de ser cantat com una pregària comunitària per la congregació. Per una altra banda, l’hosanna i el benedictus van ser afegits posteriorment. Es creu que el Sanctus podria haver romàs com un cant congregacional fins al segle XII.