El magisteri de l’Església és l’encarregat de custodiar i interpretar el depositum fidei on es troba la Paraula i la Tradició. Ens dona les directrius per a continuar fidels al seu esperit.
«La missió del Magisteri es lliga amb el caràcter definitiu de l’aliança instaurada per Déu en el Crist amb el seu Poble. L’ha de protegir de les desviacions i dels defalliments; li ha de garantir la possibilitat objectiva de professar sense error la fe autèntica. La missió pastoral del Magisteri també s’ordena a vetllar perquè el poble de Déu es mantingui en la veritat que allibera. Per acomplir aquest servei, el Crist ha dotat els pastors del carisma de la infal·libilitat en matèria de fe i costums. L’exercici d’aquest carisma pot presentar moltes modalitats».
Catecisme de l’Església catòlica, n. 890.
Aquestes «modalitats», han donat una producció textual variada i el magisteri ha mostrat la seva preocupació quant a la qüestió musical en decrets, audiències, cartes… És veritablement un tresor, que juntament amb les manifestacions artístiques, conformen el corpus “sacre musical” de l’església.
Gairebé tota la composició documental amb relació a la música ocorre a principis del segle XX. En tota la història de l’Església, la qüestió de l’art sonor no havia estat mai tan debatuda. El punt culminant arriba amb sant Pius X i el famós motu proprio Tra le sollecitudini.
«Este documento ha sido el cénit de toda la legislación anterior sobre música sagrada y, de algún modo, se ha convertido en la inspiración de sus sucesores […].»
Óscar Valado Domínguez, Cantate Domino “Antología de documentos de la Iglesia sobre música desde 1903, Ed. Libros Litúrgicos (Conferencia Episcopal Española), 2021. p. 15.
Compilem en aquest web alguns els documents més rellevants entorn de la questió musical.